dilluns, 4 de juliol de 2016

LA SERRALADA DE COLLSEROLA

La serralada de Collserola, oficialment Parc Natural de la Serra de Collserola que s'estén entre els rius Besòs i Llobregat i Barcelona i el Vallès, ocupa una superfície de més de 8.000 ha tenint com a sostre el Tibidabo (516,2m) un parc urbà dins d'un medi salvatge que fa de pulmó de la capital del Principat de l'àrea metropolitana. Gaudim de protecció oficial des de 1953 es declarat parc natural al 2010, espai habitat i utilitzat des de fa més de cent mil anysque compleix tres funcions molt importants l'ecològica, la productiva i la social.

El parc es troba repartit entres comarques el Barcelonès, Baix Llobregat i Vallés Occidental i pertany a nou termes municipals Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.

El Parc està gestionat pel nomenat Consorci del Parc de Collserola i aquest espai natural suporta la visita de 2,5 milions de personas, a peu, amb bicicleta i a cavall a l'hora que algunes curses de muntanya.

Amb desenes de racons desconeguts té una riquesa natural excepcional tant a nivell de fauna, amb quasi dos centenars d'especies d'animals, com de flora des de la simple margarida a la sofisticades orquídies o zones selvàtiques i de bosc.

L'aigua està també omnipresent al llarg i ampla de la serralada. Dins del perímetre del Parc hi ha dos pantans: el de Vallvidrera i de Can Borrell i 324 fonts catalogades, entre les que destaquen la dels Avellaners, Sant Medir, Groga. Del Bacallà, de Can Castellví, Nova de Can Catà o de la Budellera, a l'hora cal també destacar salts d'aigua.pel que fa referència al relleu, a l'espai del parc es comptabilitzen més d'un centenar de cims o turons entre els que sobresurten per la seva alçada: el Tibidabo (516,2 m) Turó del Puig (477,2 m), Puig d'Olorda (450,3 m), Turó de Valldaura (437,5 m), Turó de la Magarola o del Maltall (430,3 m), Sant Pere Màrtir (396 m), Puig Madrona (356,5 m) o el Turó de la Vilana (445 m) sobre el que s'alça des del 1992, la Torre de comunicacions de Collserola, construïda a rel dels Jocs Olímpics Barcelona 92.

De Nord a Sud o de Est a Oest es poden completar desenes de recorreguts, molts d'ells senyalitzats destacant el front barceloní que disposa del recorregut més llarg un balcó a la ciutat i al mar de 23km, nomenat la carretera o Passeig de les Aigües, amb inici al Municipi d'Esplugues i final a la Torre del Baró al barri barceloní del mateix nom, del que resta enllaçar el trams entre el Pla de les Maduixeres i el revolt de la Paella, tot i que és possible fer la connexió per un corriol i pel lateral de la carretera de l'Arrabassada.

Collserola ofereix diferents espais naturals amb predomini dels boscos mediterranis junt amb vegetació baixa que acull la diversa fauna mediterrània, viuen unes 5.500 especies d'éssers vius, amb sobre població de porcs senglars que es quantifica en uns 1.500 i que poc a poc no para de créixer  ajudats per la no desitjada col·laboració humana, que els hi facilita aliments, tot i que els boscos  son suficients per alimentar-los. La adaptació als homes fa que als vespres es poden veure passejar per la part alta de la ciutat, en busca de aliments, provocam no pocs accidents.
A les rodalies del pantà de Vallvidrera a la "crida" d'un dels berenadors, s'ha establert una família d'aquests mamífers que fins i tot s'emporten motxilles i bosses des descuidats visitants en recerca de menjar.

L'agricultura és també present destacant darrerament la plantació de vinyes en els terrenys de Can Calopa, Les vinyes les conrea la cooperativa L'Olivera en la que treballa un col·lectiu de persones amb discapacitat psíquica i s'embotellam unes 9.000 ampolles a l'any del anomenat Vi de Barcelona que es reserva als assistents als actes oficials de l'Ajuntament de la capital de Catalunya.

La normativa establerta al parc autoritza l'us de la xarxa de pistes i camins de 3m. d'amplada a ciclistes i genets a una velocitat màxima de 20 km/h, que tenen  prohibit el desplaçament  per dreceres i corriols.

Per la pràctica del senderisme  s'estableix que s'han de portar els bastons amb una punta de goma per evitar l'erosió, els gossos lligats,  recollida d'excrements i la prohibició de fer foc.

La guinda del gran pastís de Collserola es troba al seu punt més alt, al cim del Tibidabo on "s'amaguen" dos camins en homenatge als primers conqueridors de l'Everest, Edmund  Hillary i Tensing Norgay, iniciativa del soci de l'Agrupació Excursionista de Catalunya Josep A. Pujante, amb motiu de la celebració del centenari de l'Entitat barcelonina 

EQUIPAMENTS DEL PARC
- Centre d'informació del Parc a la carretera entre Vallvidrera i Sant Cugat, Km. 4,7 
- Centre d'Educació ambiental de Can Coll. Carretera de Cerdanyola a Horta, Km. 2
- Centre d'educació ambiental Mas Pins a la carretera entre Vallvidrera i Molins de Rei, al Km, 8
- Centre de documentació i recursos educatis a Can Coll.
- Estació biològica de Can Balasc